La Plataforma demana diverses mesures per millorar els terminis de pagament
La PMCM, de la qual forma part PIMEC, que és impulsora de la reforma de la Llei contra la Morositat 15/2010, ha presentat l'estudi “Comparativa europea de terminis de pagament en les transaccions comercials”, elaborat a partir de dades d’Intrum Justícia, Crèdit i Caució i el Banc Mundial. Segons l'informe, Espanya és el tercer país de la UE-15 amb terminis de pagament més dilatats (99 dies), per darrere de Grècia (110) i d'Itàlia (103), i seguida de Portugal (92).
El portaveu de la PMCM i secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, ha aclarit que “els terminis de pagament de les administracions públiques europees presenten més dispersió que els pagaments entre empreses”. En l’àmbit públic, Finlàndia és el país amb millors pràctiques de pagament (24 dies), mentre que en l'extrem oposat, en el grup de pagadors tardans, despunten quatre països amb pagaments a més de 100 dies. Es tracta d'Itàlia (180 dies), Grècia (168 dies), Espanya (153 dies) i Portugal (139 dies). Espanya és, per tant, el tercer pitjor pagador.
Segons la seva opinió, “amb aquest estudi es constata que els països del sud d'Europa (Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal) són els que tenen més problemes amb els terminis de pagament, davant dels països centrals (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit), que presenten un ritme normal de pagament, i els països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia i Suècia), que són els que tenen millors pràctiques de pagament”.
Per millorar aquesta situació, la PMCM recomana seguir l'exemple del cas francès, ja que es va passar d'un termini de pagament entre empreses al 2006 de 57 dies a 48 al 2010, establint-se com a termini obligatori 45 dies des del final de mes o 60 dies des de l’emissió de la factura. Aquesta llei francesa, que permet la llibertat d’elecció de les parts contractants per escollir entre les dues opcions i contempla que el proveïdor i el client puguin acordar un termini de pagament més curt, afecta totes les empreses fabricants, distribuïdores, comercials, emprenedors, artesans i professionals, excloent les persones físiques no empresàries, comerciants i professionals, i empara excepcions sectorials per acords fins a l’1 de gener de 2012.
Per a Espanya, la PMCM proposa mesures com ara un règim sancionador per incompliment que concreti els mecanismes d’aplicació de la Llei 15/2010, perquè “sense aquest règim la Llei constitueix un marc normatiu incomplet”, explica Antoni Cañete. Per això, la PMcM ha elaborat aquesta Proposició de Llei de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, per la qual s’estableixen multes d'entre 300.001 a 900.000 euros per a infraccions molt greus, de 30.001 a 300.000 euros per a les greus, i de 6.000 a 30.000 euros per a les lleus. El Règim Sancionador contempla que les Comunitats Autònomes puguin decretar el tancament temporal d’empreses que hagin reincidit tres vegades en infraccions molt greus. A més, quant a l'especial transcendència o gravetat dels fets, el nombre de persones afectades o la conveniència del seu coneixement pels operadors comercials que ho facin aconsellable, les autoritats competents podran acordar que es faci pública la resolució adoptada en procediments sancionadors per infraccions greus o molt greus.
Dins de la bateria de mesures proposades per la PMCM, també s'ha plantejat la necessitat d’engegar l’Observatori de la Morositat, la introducció del criteri de caixa en el pagament de l'IVA enfront del d'import, l’admissió de la compensació de crèdits fiscals sense necessitat de reconeixement formal (com l'IVA contra retencions), l'impuls de figures i mecanismes no coercitius com els mediadors francesos, la modificació dels terminis de pagament de les liquidacions tributàries i de la Seguretat Social en concordança amb els terminis de cobrament habituals del mercat, l’agilització dels procediments judicials per a la resolució de conflictes, entre altres mesures, i l’establiment d’un pla de reducció del deute històric amb proveïdors que mantenen les administracions públiques i els seus organismes dependents, fins a la consecució dels terminis que estableix la llei.
