Quan: 11 de març de 2011
Lloc de l'esdeveniment: Barcelona - Seu PIMEC Barcelona, Viladomat 174
La inflació espanyola del mes de febrer augmenta una dècima respecte al mes anterior, i situa la variació interanual de l’IPC en el 3,6%, incrementant tres dècimes respecte al gener. En el mateix sentit augmenta l’IPCA (harmonitzat), que passa a ser del 3,4%, la qual cosa situa el diferencial en relació a l’IPC del conjunt de la Unió Monetària (2,4%) en un punt percentual. Per la seva incidència, destaquen els augments en termes interanuals dels preus dels carburants i combustibles (20,4%), de les begudes alcohòliques i tabac (14,5%), conseqüència dels increments impositius, del transport (9,9%) i de l’habitatge (8,0%), a partir dels increments dels preus de la calefacció i l’enllumenat (14,2%). De la seva banda, la inflació subjacent augmenta una dècima respecte al gener, situant-se en l’1,8%.
A Catalunya, els preus al consum també augmenten en una dècima respecte al gener, el que situa la variació interanual en el 3,6%, igual que l’espanyola, i tres dècimes per sobre la del mes anterior. Territorialment, Barcelona, amb un augment d’una dècima en relació al gener, se situa amb la taxa interanual més baixa de les demarcacions (3,5%). Tarragona i Lleida, amb un augment de tres dècimes en relació al mes anterior, situen la seva evolució dels preus en el 3,7% i el 3,8%, respectivament. Finalment, Girona, amb un augment de quatre dècimes respecte al gener, situa la seva variació interanual en el 4,1%, la més alta de les demarcacions catalanes.
PIMEC valora de forma negativa l’augment de l’IPC en un 3,6%, la més alta des de l’octubre de 2008, ja que ens deixa en una situació de major augment de preus que al conjunt de la Unió Monetària (diferencial d’un punt percentual), unes previsions de creixement econòmic molt més petites i una taxa d’atur més elevada (20,3% i 10,0%, respectivament).
D’altra banda, PIMEC insisteix en el fet que la nostra dependència energètica ens fa molt vulnerables a l’evolució del preu del petroli i que cal establir un model energètic clar, sense improvisacions, tot i que adverteix que si es fes ara els resultats només serien tangibles a mitjà termini.
