La inflació espanyola del mes de setembre augmenta una dècima respecte al mes anterior i situa la variació interanual de l’IPC en el 2,1, tres dècimes per sobre la de l’agost. Aquest augment és igual que l’observat a l’IPCA (harmonitzat) i augmenta la seva taxa interanual fins a tres dècimes per sobre el del conjunt de la Unió Monetària (1,8%). Per la seva incidència, destaquen els augments en termes interanuals dels preus dels carburants i combustibles (13,9%), del transport (6,8%), de les begudes alcohòliques i tabac (8,6%), i de l’habitatge (4,2%); i les reduccions dels preus del lleure i la cultura (-0,7%). De la seva banda, la inflació subjacent augmenta una dècima i se situa en l’1,1%, el valor més alt des de l’abril de 2009.
A Catalunya, els preus al consum s’han mantingut a l’agost, el que situa la variació interanual en el 2,4%, tres dècimes per sobre la del mes anterior. Aquest major augment dels preus, en termes interanuals, s’explica per les diferències en relació a la inflació espanyola que se centren en els majors augments en el parament de la llar (+0,7 punts de diferència), en els aliments i begudes no alcohòliques (+0,6 punts), en l’ensenyament (+0,5 punts) i en els hotels, cafès i restaurants (+0,5 punts). Per contra, les begudes alcohòliques i tabac, l’habitatge i el transport han augmentat els preus a un ritme sensiblement inferior (-0,2; -0,1 i -0,1 punts percentuals, respectivament).
Territorialment, Tarragona i Barcelona, sense variació dels preus respecte a l’agost, se situen amb les taxes interanuals més baixes de les demarcacions, del 2,2% i del 2,3%, respectivament. De la seva banda, Lleida, amb una variació del 0,2% respecte al mes anterior, situa la seva taxa interanual en el 2,4%. Finalment, Girona, amb un augment del 0,1% respecte a l’agost, situa la seva taxa interanual en el 2,8%, la més alta de les demarcacions catalanes.
PIMEC valora de forma negativa la situació de major increment de preus (2,1% i 1,8%, respectivament), menor nivell d’activitat (-0,1% i 1,9% de creixement del PIB, respectivament) i expectatives de creixement econòmic i major taxa d’atur (20,5% i 10,1% de la població activa) de l’economia espanyola en relació al conjunt de la Unió Monetària.
